Vida tossuda

"La palmera"

7 de desembre de 2014

Al cor del cementiri del Poblenou, entre tombes i panteons, hi ha una vella palmera de frondes seques i esgrogueïdes. Difunta entre difunts, la palmera s’erigeix petrificada, aprofundint les seves arrels en les restes de l’Ignacio i el Casimiro.

Aquesta palmera és la vida que, alimentant-se de mort, va créixer alta, esquerdant làpides i trencant fustes fins a tornar-se mort una altra vegada, monument entre monuments.

Tanmateix, el cercle de vida i mort no estava tancat i potser ja no es tractava d’un cercle, sinó d’una espiral: va ser sorprenent descobrir que en el fullatge pàl·lid i caduc creixia retorçada i orgullosa una figuera de fulles verdes i brillants.

Estava contemplant un poderós i esperançador monument a la vida.

1 de novembre de 2015

Evidentment els jardiners del cementiri no pensaven el mateix, perquè ja no queda ni rastre de la palmera.

Doncs res.

Potser ho van veure com un desafiant acte de rebel·lia, perquè allà on passa un jardiner públic de Barcelona no sol quedar res viu que no sigui allò estrictament establert pels protocols de l’ajuntament. A propòsit d’això, llegiria el document escrit per la CGT el febrer del 2009.