Eren tres-cents

En una extensió de camps
de pedres i trinxeres
ens oprimeix l’eco
de biberons trencant-se. ¹
Mirades enardides
desconcertades, perdides.
Eren tres-cents i estaven morts. ²

2023

«Vinga nois que aixó ens ho menjarem com si fos un “merengue”». Aquestes foren les paraules, segons la memòria dels soldats que van lluitar al Merengue, amb les quals un oficial republicà els arengà abans d’iniciar l’atac sobre aquesta estratègica cota, molt ben defensada per les tropes franquistes del V Cos d’Exèrcit d’Aragó del general Moscardó. Entre els dies 22 y 28 de maig de 1938, forces de la 27ª Divisió del XVIII Cos d’Exèrcit de la República, inicien una ofensiva per expulsar als franquistes del cap de pont de Balaguer. L’ofensiva republicana fou un fracàs total, no s’aconsegui cap dels objectius proposats. Foren set dies de lluita ferotge, amb moltes baixes en ambdós bàndols. Molts dels caiguts republicans eren “biberons”, nois de 17 i 18 anys que havien estat allistats només dos mesos abans de l’ofensiva. L’escassa preparació militar els convertí en els candidats perfectes per a una mort segura. Algun dia es van arribar a comptabilitzar fins a 300 morts. El front quedà estabilitzat fins al 28 de desembre de 1938, quan les tropes franquistes trencaren la línia de defensa republicana des del Merengue en direcció a Cubells, per avançar posteriorment cap a l’interior de Catalunya. Memorial Democràtic. (2021) Carteles de información al Merengue. ⤶
Vers inspirat en L’espigadora de Sapri, un poema de Luigi Mercantini sobre l’expedició fallida de Sapri de Carlo Pisacane (1857) que pretenia desencadenar una revolució antiborbònica al regne de les Dues Sicílies. ⤶