Independentisme i democràcia
El Día de la Independencia catalana, si llega, será el propio 1 de octubre, o el 2 o, como mucho, el 3. La ley prevé que, si gana el ‘no’en la consulta se convoquen, de manera inmediata, nuevas elecciones autonómicas. Y si vence el ‘sí’, según ha explicado la diputada anticapitalista Gabriela Serra (la CUP es coautora del texto), la proclamación de la independencia catalana en un plazo máximo de 48 horas desde el escrutinio. 1.
Durant l’estiu, la CUP i Junts pel Sí van declarar que, en cas de guanyar el referèndum, proclamarien la República Catalana en tot just dos dies, sense importar el percentatge de participació. Una afirmació que no va deixar ningú indiferent i que va plantejar un escenari controvertit: com hauria de respondre l’Estat espanyol davant d’una situació d’aquestes característiques?
Personalment, crec que aquesta postura va ser el que va posar el Govern central entre l’espasa i la paret, obligant-lo a actuar intentant blocar el vot2. Esperar fins a la votació i enfrontar-se a una eventual declaració d’independència hauria generat un clima encara més tens i difícil de gestionar.
Ara bé, no puc evitar reflexionar sobre com haurien canviat les coses si des de l’independentisme s’hagués adoptat un enfocament més obert i dialogant. Aquesta estratègia tan inflexible i allunyada de certs principis democràtics sembla haver tancat portes, en lloc d’obrir-les. Sobre la inacceptable postura independentista recau, a més, el pes del valor qüestionable d’aquest referèndum i del seu resultat, en què el sí amb prou feines va aconseguir el suport del 37,8% del cens3. Un resultat clarament condicionat per irregularitats, com la participació de persones que van votar més d’una vegada a favor del sí, cosa que puc confirmar per experiència directa.
El que resulta clar és que l’única sortida veritablement constructiva per a totes les parts seria un referèndum impulsat i promogut pel mateix Govern d’Espanya. A més de representar un gest de gran valor polític i democràtic, permetria garantir tant la legitimitat del procés com la del resultat, tancant d’una vegada per totes aquest capítol tan divisiu. Però, és clar, som a Espanya, un país que, pel que sembla, és incapaç de tancar ferides.
- El Parlament declarará la independencia de Cataluña si gana el sí (El Periódico, 4 de juliol de 2017)
- ¿Es obligatorio formar parte de las mesas del referéndum? (I 23 preguntas más) (El Nacional, 4 de juliol de 2017)
-
Xabi Barrena. “El Parlament presenta la ley del referéndum con la mayoría independentista”. El Periódico. Última modificació: 4 de juliol de 2017. https://www.elperiodico.com/es/politica/20170704/presentacion-ley-referendum-grupos-parlamentarios-6146060. Consultat el 28 de gener de 2025. ⤶
-
Hi va haver una forta intervenció per part de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per tancar col·legis electorals i requisar urnes. Aquestes accions van acabar en enfrontaments i denúncies de violència, amb imatges que van fer la volta al món. ⤶
-
Segons les dades del govern català, més del 90% dels votants es van pronunciar a favor de la independència, amb una participació d’al voltant del 43%. Tanmateix, aquests resultats van ser qüestionats per la manca de garanties. Camilo S. Baquero. “# Un 90% de ‘síes’ con 2,2 millones de votos y una participación del 42%, según el Govern”. El País, 2 d’octubre de 2017. https://elpais.com/ccaa/2017/10/02/catalunya/1506898063_586836.html. Consultat el 28 de gener de 2025. ⤶